Protegir la llengua, usant-la cada dia i arreu
L’InformeCat sobre la situació del català repassa una cinquantena de dades per avaluar la salut de la llengua. Si bé en anteriors edicions l’observatori de la Plataforma per la Llengua va advertir de la davallada en l’ús social, enguany l’anàlisi posa èmfasi en la necessitat de conscienciació dels catalanoparlants del seu paper cabdal en la supervivència del català. La llengua ha estat assetjada les últimes dècades, entre l’ofensiva judicial en l’àmbit educatiu, la pressió política centralista i l’evolució tecnològica i del mercat audiovisual, que han convertit en estèrils iniciatives que fins fa pocs anys havien contribuït a la normalització. Detectat el descens en l’ús i activada l’alarma lingüística, no caldria esperar un empitjorament de les dades per actuar i reactivar-ne la presència en l’esfera pública i quotidiana, va indicar la Plataforma. Més i tot quan la meitat dels catalanoparlants no percep com a perjudicial per a la llengua canviar d’idioma en adreçar-nos a una altra persona.
El canvi de llengua ha impregnat les relacions lingüístiques fins al punt que la tolerància amb algú no catalanoparlant ha acabat generant la falsa idea que el català és secundari. Res més lluny, malgrat que la reculada de la llengua a ciutats com ara Barcelona i entre el jovent compliqui la reivindicació. L’administració havia liderat la defensa de la llengua les últimes dècades però la laxitud o altres prioritats de govern dels darrers anys ens obliguen encara més als parlants a encapçalar aquesta defensa de la llengua de manera individual i en les nostres converses i activitats diàries. Amb tolerància, però també amb la fermesa que implica dialogar i acollir en la llengua autòctona, pròpia del país i oficial. La celebració d’un consell executiu extraordinari sobre el català per reforçar la protecció de la llengua ja denota la transcendència del moment lingüístic en què ens trobem i la necessitat que l’administració torni a liderar la protecció del català, que, no ho oblidem, té pendent la resolució del Constitucional sobre la immersió lingüística, la principal eina de difusió de la llengua del darrer mig segle.