A la tres
Gestos
Qatar va ser l’escenari del mundial de l’esport bàsic de l’activitat física, l’atletisme, el 2019. Els immigrants sense drets van aixecar igualment l’estadi refrigerat, i dones i altres col·lectius van continuar discriminats. Serà la seu del de natació el 2024 amb luxoses piscines. El futbol, però, l’ha acabat posant a l’aparador i airejant les seves mancances, hipocresies i contradiccions, que són les del món sencer, les dels vuit mil milions d’habitants. Perquè, posats a comptar, gairebé dos terços de la població mundial viu en estats amb democràcies imperfectes o dictadures. Els esdeveniments o trobades globals, com també ho és la cimera pel clima, ens despullen com a civilització. Els estats es barallen per finançar el cost del canvi climàtic, i ho faran fins que l’escalfament sigui gairebé irreversible i quan l’evidència i la conscienciació mundial els hi obligui cada cop més.
La protesta a Qatar per l’absència de llibertat i drets és limitada per no malmetre el negoci i l’entreteniment de masses. Els equips europeus –que no Espanya– fan avisos continguts sobre el col·lectiu LGTBIQ per netejar la pròpia imatge. Els jugadors iranians sí que s’han arriscat i són prou creïbles, perquè la protesta del seu públic semblava artificiosa i tolerada pel mateix règim catarí, rival iranià en la producció de petroli. Tot són gestos que, semblant insuficients i menors respecte de les desigualtats o l’absència de drets –no tothom és Cruyff, que va refusar ser al mundial de l’Argentina, o Rapinoe defensant la llibertat sexual als EUA–, en ser globals esdevenen significatius, reforçaran consciències i poden contribuir a modificar legislacions. O a desacreditar-se, com ara els dirigents de la FIFA o el rei Felip, l’únic monarca europeu present. El mundial atia el debat de la legitimació de règims poc democràtics i del creixement econòmicament a qualsevol preu i a cop d’esdeveniment. Catalunya hi torna a jugar sent la seu de la copa d’Amèrica, ara avalada per Colau, i aspirant a la Ryder Cup. Contradiccions socials i econòmiques, tot i que menors, també en generem aquí.