Cauen la MAT i la C-32

Recentment hem vist com dues infraestructures que semblaven inapel·lables, i que tenien molta oposició al territori, han caigut. Una de les quals va ser el ramal de l’autopista C-32 en el tram fins a Lloret de Mar. I l’altra és la línia de 41 torres de molt alta tensió (MAT) que havia de travessar paratges de Santa Coloma de Farners, entre altres indrets. En el primer cas, l’entitat Aturem la C-32 s’hi va oposar, però estava pràcticament sola en la lluita, ja que des de l’Ajuntament de Lloret sí que es demanava la infraestructura. El poder local tenia tot un sector al darrere pressionant: com més gran sigui la carretera (en aquest cas, tota una senyora autopista), més turistes vindran i més diners hi deixaran. El progrés, en diuen, o en deien, perquè ara tot això està canviant. En el cas de la MAT, tant l’entitat No a la MAT com la ciutadania en general i els ajuntaments afectats s’hi oposaven perquè els trinxava el territori i ho havien deixat clar de moltes maneres, tot i que, una vegada més, a la costa alguns municipis turístics, els mateixos que volen més cotxes i visitants, volen sempre com més energia millor. Els és igual com i d’on vingui.

La maquinària de l’Estat, en aquest cas, i una empresa com Red Eléctrica es veien com una piconadora contra la qual poca cosa podia fer la població. Amb tot, No a la MAT Selva s’ha mostrat combativa i disposada a lluitar pel territori des del principi, i finalment la seva lluita ha paralitzat el projecte, segurament de manera definitiva, després que aquesta setmana el Congrés hagi afirmat que l’obra ja no és necessària.

Algunes de les mentides i fal·làcies que defensaven els promotors s’han anat desmuntant: no calia la subestació ni la nova xarxa per alimentar el TAV, perquè ja fa anys que funciona perfectament i no necessita més energia. Tampoc hi ha hagut més demanda elèctrica a la costa com es deia i s’exigia, sinó que més aviat, amb un cost energètic que s’enfila cada dia, caldrà buscar noves alternatives, i la construcció de les torres de molt alta tensió ja es veu obsoleta. La Plataforma en Defensa de l’Ebre també va aconseguir fa uns anys frenar el pla hidrològic de José María Aznar, però els voltors no deixen mai de sobrevolar el país i caldrà continuar-lo defensant amb dents i ungles.