1970-2020. Aspectes positius i negatius de l’economia catalana

En els darrers cinquanta anys hi ha hagut canvis substancials a l’economia catalana: uns de positius i altres de negatius. M’agradaria exposar-los tal com els veig, amb el comentari corresponent.

Comencem pels negatius. Primer: una pila d’empreses catalanes han traslladat el seu domicili social fugint de Catalunya. Destaquen entre elles CaixaBank i el banc Sabadell, que ara no són bancs catalans sinó valencians. Al mateix temps l’equip executiu de les dues entitats ha canviat i ha passat a mans no catalanes. El canvi de denominació i de seu social és una autèntica barbaritat si tenim en compte el que representen per a Catalunya CaixaBank –la Caixa de Francesc Moragas– i el banc Sabadell, exemple dels bancs locals que havien mantingut la seva independència. Sabadell i CaixaBank es van defensar alguna vegada, no fa pas gaires anys, davant la possible entrada d’altres entitats financeres. Ara, en comprovar la sortida d’una quantitat considerable de dipòsits, han fet el canvi esmentat. És possible que el proper pas sigui el traspàs del domicili social a Madrid, ja que el domicili al País Valencià no té cap significació ni clientela important per als dos bancs.

El que sorprèn és que els canvis no han merescut cap comentari de la majoria dels mitjans de comunicació catalans ni de les institucions catalanes, començant per la Generalitat. Continuen les baralles internes, però els canvis s’han permès sense oposició.

Segon: els canvis esmentats tindran la seva repercussió negativa a la borsa de Barcelona, a curt o a mitjà termini. Les operacions aniran a Madrid. Com que eren dels valors que més cotitzaven, veurem una baixa considerable del pes de la borsa barcelonina en el conjunt espanyol.

Tercer: empreses estrangeres han entrat a Catalunya mitjançant la compra d’empreses catalanes. Així, anem perdent el control d’aquestes societats.

Passem ara als canvis positius que ha experimentat l’economia catalana.

Primer: han aparegut dotzenes de petites i mitjanes empreses, la majoria de les quals amb objectius de producció especialitzada, que fan la seva feina i confirmen un canvi en l’estructura de la indústria catalana. Veurem si aquestes noves empreses tindran la capacitat de mantenir la seva independència i no cauran en la temptació de venda com les altres.

També en aquest cas, les institucions catalanes van callant i no veig que donin cap mena de suport –ni financer, ni moral– a aquestes empreses.

Segon: l’economia catalana es manté, tot i això, en una posició positiva. S’ha confirmat el canvi de l’element productiu, molt concentrat en el tèxtil fins al 1970. Catalunya és ara un país que fa peces petites per a grans empreses i els dona servei. Són petites però indispensables, ja que substitueixen importacions. És molt possible que s’incrementi el moviment comercial del Port de Barcelona i el del ferrocarril del Mediterrani, si és que es construeix abans de finals d’aquest segle, i es canviïn les actuals vies per l’ample europeu. Valencians i murcians seran aliats nostres en aquesta guerra; uns aliats que no pretenen la independència ni creen problemes greus al govern central.

Un resum seria destacar que el govern de la Generalitat i les institucions catalanes s’han de mullar en aquests aspectes de l’empresa catalana. Sense la seva intervenció, les coses seguiran com fins ara. I el centralisme espanyol haurà guanyat una nova batalla contra Catalunya.