L’SOS de la salut pública
L’anunci de la vaga dels metges de la sanitat pública per als dies 25 i 26 de gener dona format d’ultimàtum al govern a allò que en realitat és un SOS del sistema públic de salut de Catalunya, que fa massa temps que camina en sentit contrari a per on avancen les necessitats assistencials de la societat. És absolutament cert que el punt de partida ja és d’un infrafinançament estructural i endèmic per part de l’Estat, però també ho és que les retallades de fa una dècada, el creixement i progressiu envelliment de la població i la falta de metges i de condicions laborals atractives per corregir-la han generat més tensió i precarietat a banda i banda del mostrador. I això s’ha traduït, d’una banda, en llistes d’espera cada cop més grans i desbordament de l’atenció primària i, d’una altra banda, en estrès, impotència i un malestar evident al cantó del personal mèdic i sanitari. El diagnòstic fa molt temps que està fet, fa molt de temps que exigia un canvi de rumb significatiu per part de l’administració que no s’ha arribat a produir i en aquest escenari la irrupció de la pandèmia de la covid-19 ha destapat les costures del sistema i ha portat el personal sanitari al límit de no poder, ni voler, escoltar més promeses.
No parlem d’un problema puntual, sinó d’una tendència negativa sostinguda en el temps, que té conseqüències evidents en la qualitat de l’atenció que reben els usuaris de la sanitat pública i que no té perspectives de millorar, ans al contrari, si ens atenim a les previsions que anuncien una falta de relleu generacional suficient de la classe mèdica i, per tant, un agreujament de la falta de metges en els pròxims 10 anys. L’únic aspecte positiu d’aquesta situació és que el govern afirma tenir la voluntat ferma de corregir aquesta tendència i els metges han donat dos mesos de marge abans no es materialitzi la vaga perquè l’executiu de Pere Aragonès i el nou conseller del ram, Manuel Balcells, puguin presentar alguna cosa més que promeses, mesures pal·liatives o solucions conjunturals, perquè del que es tracta no és d’evitar una vaga, sinó de construir un sistema de salut pública potent que doni resposta al que demana la societat.