Trias, Geis, Postius

Diumenge aquest diari va dedicar la seva portada a la “Pugna municipal”, ara que falta, justament, mig any clavat. No anaven desencaminats els responsables d’aquest titular a jutjar per les declaracions recents d’Oriol Junqueras. El líder d’Esquerra Republicana, aquest cap de setmana, va subratllar les virtuts de la seva aposta estratègica de trobar aliances més enllà dels límits de l’independentisme per poder avançar. Però ho va fer dient “miops” i “egoistes” a Junts. Una pujada de to que pot enllaçar amb un dels interrogants que El Punt Avui posava a sobre la taula: aquestes municipals aniran sobre temes estrictament locals o es podran mirar com una valoració a les diferents estratègies independentistes? Encara més, les pròximes municipals podrien ser també, d’alguna manera, un examen al govern en solitari de Pere Aragonès? O a les aliances d’Esquerra amb el PSOE per la reforma del delicte de sedició o l’aprovació del pressupost? Encara falten algunes claus perquè una d’aquestes preguntes es faci més evident. Però totes les eleccions, més enllà de l’àmbit institucional al qual corresponen, sempre formulen una pregunta general de clima polític. Sabent això, la pregunta d’aquesta setmana és: per què Oriol Junqueras apuja el volum contra els que eren els seus socis fins fa tres dies? Perquè li va molt bé o perquè li va molt malament? No donin res per descomptat, que a vegades les coses no són el que semblen. Perquè Junts continua amb molta feina per fer. I el judici a Laura Borràs els tornarà a ocupar tot l’espai mediàtic durant els mesos previs a les eleccions de maig. Però està fent algunes coses bé, concretament escollir bons candidats i candidates. N’agafo tres d’exemple, per tant, me’n deixo molts injustament. I especulo perquè no tots han dit el sí definitiu però, posats a especular, Trias a Barcelona, Geis a Girona i Postius a Lleida tenen possibilitats reals de guanyar. Tant si es vota pensant en la persona com també per alguna cosa més. Pugna total.