Sabadell i els seus autors

Durant l’última setmana de novembre, la ciutat de Sabadell ha portat a terme una iniciativa insòlita: ajuntar una vuitantena d’autors locals sota el títol de La Setmana del Llibre SBD. Així s’ha convocat absolutament tothom qui escriu: des de tots els gèneres, totes les llengües, totes les editorials, així com també els autoeditats. Durant aquests dies han presentat els seus llibres joves de 20 anys i autors que ja han arribat als 90. Autors de tots els àmbits i districtes s’han ajuntat per explicar qui són, per què escriuen i què han publicat. Per aconseguir fer tantes presentacions en tan pocs dies, els seus organitzadors –l’Ajuntament i la seva àrea de Cultura– han optat per presentacions molt ràpides, dinàmiques i impactants per conèixer la vida i l’obra de l’autor en 10/12 minuts màxim per persona.

L’objectiu principal d’aquesta trobada era posar en relació els autors entre ells i també donar-los a conèixer a la ciutadania. Es tractava de ser el contrari d’Umbral i el seu “He venido a hablar de mi libro”. Els millors escriptors de ben segur són aquells que han parlat a la taula rodona i han escoltat el públic, han volgut vendre llibres però també n’han comprat, han sentit curiositat pels altres, perquè la curiositat, les ganes d’aprendre i de mirar sempre són imprescindibles per a algú que vol escriure. I tot això amb un programa ben atapeït i atractiu, de gairebé quatre hores cada dia, on no hi ha faltat conferències, actuacions musicals, lectures dramatitzades i personalitats com Big Mama Montse, Laura Andrés, Jordi Boixaderas, Empar Moliner, Marta Tafalla i molts altres.

També hi ha hagut espai per a les llibreries. La Llar del Llibre, Abacus i El Llibre Solidari han volgut estar al costat de la seva ciutat, dels seus autors, i ho han fet amb tota la importància que ha de tenir una llibreria amb valor prescriptor pel que fa als autors de la seva ciutat. Això és molt important, una llibreria que aconselli, ens conegui i ens expliqui quins autors de casa no ens podem perdre. També és cert que no hi ha cabut tothom. I si passa a Sabadell deu passar a cada ciutat. Però que no hi hagin pogut passar tots no és pas una mala notícia; vol dir que en l’edició de l’any que ve hi hauran altres convidats, altres autors, altres que repetiran. Quin és el resultat de reunir tothom sense sectarismes, sense capelletes, des de tots els gèneres, des de tots els àmbits, des de totes les formes de publicació en un espai de relació i convivència? Què significa viure una festa de les lletres per viure i conviure, per ser i estar, per sentir-nos comunitat i cultura com a bé essencial? La capacitat de descobrir el talent, de poder-se sorprendre, de descobrir autors i llibres interessantíssims que sovint no reben l’atenció que mereixerien.

Un altre encert d’aquesta Setmana del Llibre SBD ha estat recollir la idea que va tenir Sergi Pàmies quan va venir a presentar el llibre de la correspondència de la seva mare editat per la Institució de les Lletres Catalanes. Una taula de periodistes sabadellencs que avui estan a primera línia, com ara Plàcid García Planas, Ricard Ustrell, Laura Rosel, Xavier Bundó o Roger Escapa. Va ser un plaer escoltar García Planas parlant amb tots els joves representants dels mitjans locals, i de ben segur que en la propera edició la taula s’eixamplarà. En un món de TikTok, d’Instagram, on ja no es fan ni correus electrònics en format de carta perquè se’ns mengen les paraules els whatsapps, cal defensar el llibre en tots els formats, entre altres coses perquè la lectura profunda és l’única activitat que convoca a la vegada totes les parts del cervell. No podem llegir sense donar-nos completament al llibre, amb atenció i silenci. Dues capacitats cada vegada més preuades en un món hiperestimulat i d’atencions minúscules, díscoles i aleatòries. Llegir llibres, l’acte més revolucionari contra la banalitat dels temps.

I avui, més que mai, ens toca recordar que un infant amb un llibre és el millor regal de Nadal, perquè qui pensa és menys esclau de la demagògia, i en un món incert necessitem les idees, les paraules i els raonaments. La veritable arma contra els prejudicis, perquè qui llegeix sap que les úniques guerres possibles haurien de ser les dialèctiques. Bones festes.