La llei de ‘start-ups’

El Congrés espanyol ha aprovat la llei de start-ups després de diversos mesos de tramitació. La llei persegueix fomentar les empreses de nova creació i segons els seus autors aconseguirà un increment del 20% de la inversió en start-ups en tres anys. La llei és un pas més en la peculiar política local d’emprenedoria, que segueix els mateixos principis que la d’infraestructures: “aboquem-hi diners, que alguna cosa bona passarà”. Llàstima que el sector públic no vagi sobrat de recursos. La part central de la llei és una bateria de rebaixes fiscals. Les rebaixes beneficien emprenedors, inversors i gestors de capital risc, els mateixos que aquests dies escriuen articles lloant la llei. Com si demanéssim a Florentino Pérez com valora la política de fer AVE buits per tot Espanya. Es fa difícil avaluar aquesta política, ja que el govern és molt poc transparent. Per exemple, no ha facilitat cap càlcul de l’impacte d’aquesta rebaixa fiscal. Però és que fa dos anys va aprovar una ampliació de 2.000 milions del Fond-ICO sense donar dades del primer, simplement dient que anava molt bé. Cal recordar que gairebé el 50% del capital risc local ja és d’origen públic, un rècord mundial d’intervencionisme que ha posat diner públic en mans de gent amb poca o nul·la experiència o inclús amb historial de comportament poc ètic. El model local contrasta vivament amb els EUA, on expliques això de l’emprenedoria subvencionada i no ho entenen, o amb Israel, on les start-ups gaudeixen de tractament diferencial, però se segueix i calcula l’impacte de les mesures i es premia l’emprenedoria tecnològica i no de copiar un marketplace d’espardenyes. Fa anys que injectem recursos (capital, deute i ara rebaixes fiscals) a l’oferta de finançament de start-ups mentre es fa poca cosa per la part de la demanda. Falten iniciatives per tenir millors projectes com ara programes de difusió, capacitació inicial, transferència tecnològica, internacionalització o millorar les connexions o la governança dins de l’ecosistema. Les universitats d’Israel tenen índexs de producció científica semblants als nostres i menys personal treballant en emprenedoria però ens passen la mà per la cara creant start-ups. Si es posen tants diners a finançar les start-ups i tan pocs perquè n’hi hagi més i millor preparades tindrem pitjor qualitat de les start-ups i increment de les valoracions. Amb aquestes mesures fomentem una emprenedoria especulativa i de poc valor tecnològic.