Un Parlament amb ple dret legislatiu
El Parlament de Catalunya celebrarà els pròxims dies els 90 anys d’existència des de la pèrdua de l’autogovern. Les primeres sessions a l’hemicicle de la Ciutadella i també les primeres eleccions convocades sota l’empar de l’Estatut de Núria del 1932 van significar la recuperació de les institucions catalanes del Parlament i la Generalitat. El govern provisional de Macià en va triar com a seu el Palau que havia rebutjat la reina regent i que exercia de museu, entre altres edificis que es van avaluar. El primer Parlament de l’era moderna va donar peu a l’elecció del primer govern de la Generalitat contemporània, després de la dictadura de Primo de Rivera. El període va ser curt perquè durant el 1934 i el 1935 es van agreujar les relacions amb Espanya, fins a acabar amb la suspensió de l’Estatut. El Parlament continuava la història de les Corts Catalanes i la Mancomunitat, però la Guerra Civil i el franquisme no van permetre reobrir-lo fins al 1980.
Més enllà del fet històric i de les estretors arquitectòniques i de serveis per als diputats i els ciutadans que obliguen a cercar més espai, el Parlament té pendent poder exercir amb total llibertat la capacitat legislativa que li atorgui la voluntat popular dels catalans. L’autogovern actual circumscriu l’activitat legislativa a les competències assignades per l’Estat espanyol a la comunitat autònoma de Catalunya i a l’Estatut vigent, i impedeix legislar més enllà del marc constitucional del 1978. L’Estat, mitjançant les autoritats judicials, fins i tot n’ha arribat a limitar el debat de qüestions com ara la monarquia i la independència del país, intents que han generat inhabilitacions i penes de presó per a membres de les meses del Parlament, com ara la que presidia Carme Forcadell. La recent absolució de la mesa de Torrent, l’última encausada, no és ferma i mostra el persistent control que hi exerceix la judicatura. El Parlament hauria de poder exercir de ple dret la sobirania del país, i els seus diputats, debatre i aprovar les lleis que derivin de la voluntat democràtica ciutadana, una capacitat ara limitada, com evidencien la història i els fets del 2017.