La societat que tenim

Com més passen els anys més clar tinc que el que forma la personalitat d’una persona són els valors que t’ha transmès la família. L’escola és un factor fonamental per a la socialització dels individus i, evidentment, per a l’aprenentatge i l’adquisició de coneixement. Evidentment la família és la peça fonamental però acaben influint elements ambientals, això és cert. Cada cop que arriba el final d’any sorgeixen estadístiques i memòries. I n’hi ha que quan es publiquen et fan reflexionar sobre de quin tipus de família poden venir certs personatges.

Una d’aquestes memòries és la que divendres va presentar l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH). En un any, les denúncies per discriminació al col·lectiu LGTBI s’han disparat un 25%, especialment cap a les persones transsexuals. Denúncies que ja no són només per dir aquell fastigós “maricón” a parelles que van agafades de la mà pel carrer o es fan un petó. De l’agressió verbal s’ha passat a la física i en una quarta part de les denúncies hi ha hagut violència. Insults, tracte inadequat, assetjament, amenaces i vet al dret d’admissió completen el rosari de despropòsits. De debò aquesta és la societat que volem? La que entre tots estem construint? Ni es tracta d’alliçonar ni d’exhibir superioritat moral. Cadascú té la que té. Però de la mateixa manera, cadascú és com és. Discursos rancis i propis d’èpoques pretèrites van fent forat i les xarxes socials sovint serveixen d’altaveu a gent que, en honor a la veritat, no té dos dits de seny.

Tot això, que és aplicable al col·lectiu LGTBI també ho és a altres grups de població: dones que afronten la misogínia cada dia, immigrants que són objecte de racisme, persones amb sobrepès que se senten excloses o gent que se’ls rebutja en àmbits laborals per haver bufat un nombre determinat d’espelmes. I la llista seguiria amb tants exemples de discriminació com es vulgui. Posar fi a tot això només depèn d’una cosa: d’un mateix. I potser al final sí que tindrem la societat que ens mereixeríem.