El voraviu
Sebas, l’ingenu, al cor
L’educador ha ajudat a formar-ne una legió en què provo de militar
Ahir, en un acte tendre com li hauria agradat, vàrem dir adeu a Sebas Parra Nuño (Socuéllamos, Ciudad Real, 1946) que ja no hi era de cos present perquè (com era d’esperar!) l’havia donat a la ciència. Mestre d’adults, professor de la UdG, va ser cooperativista de Papirus, grup fundador de Punt Diari el 1979. Fa quinze dies m’havia fet arribar el seu llibre de comiat, Rostolls, que repassa una vida que ha besat la plenitud gràcies “a l’escriptura, la lluita i l’amor”. Entre rostolls encara encesos de la darrera crema em feia una dedicatòria atenta i encoratjadora per a la vida i per a la lluita i es (i em) preguntava “què en diria l’àvia Neus”. Repeteixo aquí la resposta. Continuaré, sí, com demanes, al peu del canó. Des d’aquell 1987, quan et vaig entrevistar com a “franctirador i quintacolumnista” en la sèrie Gironins que fan política, que em vaig autoimposar un repte que m’obliga. Jo, de gran, vull ser com tu, ingenu, que és com vaig titular: “Sebas Parra, l’ingenu”. Fullejats i llegits en diagonal aquests rostolls, et puc dir sense cap mena de dubte el que diria l’àvia Neus. Que en Sebas és un home de debò, un home de veritat, un home bo. Algú que ha viscut la vida endreçant vida per deixar un món millor del que va trobar, i que ha ajudat a formar una legió d’ingenus en la qual veu amb molt d’orgull com el seu net prova de militar-hi. Una abraçada, Sebas! Com va dir ahir el teu amic Mon Marquès, “et portem al cor”.