Hitler, un mitjó i l’Esculapi

Ha passat fa unes setmanes a Berlín. Van col·locar un Hitler al Museu de Cera i el mateix dia de l’obertura al públic, un dels primers visitants li va tallar el cap. Us imagineu un Franco al Museu de Cera de Barcelona? El cap també li hauria rodat, segur. La memòria és un camp de mines. I en el cas dels alemanys, és un camp de concentració que els té presoners del seu vergonyós passat.

Els museus són el lloc on ens representem, on ens interpretem col·lectivament, cosa que té els seus riscos. A Barcelona no es pot fer un museu militar perquè reneguem del d’Espanya que ens va llegar Franco però no gosem fer-ne un de Catalunya. Per això algú ha decidit que a Montjuïc hi vagi un museu de la pau... Doncs que la pau sigui amb nosaltres, i sobretot amb el nostre esperit tan torturat, tan indecís. Qui som?

Com que no sabem ben bé qui som ni què volem ser de grans, doncs anem encadenant polèmiques museístiques amb aquella alegria. Qui es recorda del mitjó de Tàpies per al MNAC? Sóc dels que l’enyora: hauria convertit el museu en punt obligat de visita per a la turistada, que ara no va més enllà de Gaudí i el Barça. I de la campanya per salvar el Born? Eren multitud els qui preferien esborrar un passat massa incòmode. I del negre de Banyoles? Val a dir que sense ell el museu ha millorat molt. Fa uns mesos l’Esculapi d’Empúries va tornar al seu lloc d’origen contra la voluntat del director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, de qui aleshores no es va acceptar la dimissió i a qui ara, al setembre, se l’obligarà a dimitir! I encara tenim el ligiti de l’art de la Franja, que ja treu la gent al carrer. Ho repeteixo, que la pau museística sigui amb nosaltres.