‘Déjà vu’ i marmota

El dia de la Constitució, la setmana dels ponts, l’eliminació de la roja i la divisió en l’independentisme... Els qui van emmirallar-se en els valors i la llengua francesa en diuen déjà vu, i els més anglòfons i globals en diem el dia de la marmota, atenent a la pel·lícula sobre la predicció del temps de la marmota de Pennsilvània. El cert és que la commemoració de la Constitució reprodueix la pervivència de l’imperfecte règim del 1978, amb catalanisme i basquisme absents, i més o menys descontents segons les dècades. Batet i Gil han evitat la hissada del banderot a Colón per distanciar-se d’una plaça i bandera espanyoles monopolitzades per la dreta. Sánchez i Feijóo no coincideixen mai a gairebé cap acte, excepte ahir o el 12-O, perquè una cosa és la política d’escombraria o el debat de la sedició i la malversació, i l’altra, l’Espanya unida.

Aquí s’engrandeix la divisió en el catalanisme, ara per la reforma del Codi Penal. Vam estar força anys assistint a manifestacions multitudinàries sense filar tan prim en el lema de les convocatòries –fins arribar al desafiament a l’Estat del 2017–, ni qui les organitzava, ni qui s’hi afegia o adheria. Però ara tots són retrets entre els partits i les entitats sobiranistes a l’hora de valorar l’última oferta estatal, sempre ambigua, amb el fre de mà posat i el perill que se’ns torni en contra. L’últim oferiment per derogar la sedició i parcialment la malversació apaivagaria la tensió, però amb el perill que els qui dicten justícia l’acabin adaptant a la seva mida.

L’Espanya-Marroc de futbol ha fet que alguns d’adonin de la falta d’integració dels fills de marroquins, espanyols de ple dret, però sense pertinença a una societat que encara els margina residencialment o laboral. I el racisme dels qui els desafiaven per les xarxes socials pel fet de celebrar els penals. Tot en un pont que inutilitza la setmana laboral però mai no es canvia. Potser el mal ve de la mateixa Constitució –tres quartes parts dels actuals ciutadans no la van votar–, a qui a molts ja no serveix, però que idealitzen els qui se’n van servint.