Pioners... I què?

La llei catalana contra el malbaratament alimentari, que el Parlament de Catalunya va aprovar el març de 2020, fixa l’objectiu a garantir que les accions es reparteixin per tota la cadena, des del pagès fins al consumidor i, fins i tot, a aprofitar les restes per a la producció de compost o biogàs. Ho explica Laia Bruguera a La República aquesta setmana. La normativa és exemplar: arriba on no han arribat altres països de la UE, suposadament més avançats que nosaltres, i instant les botigues de més de 400 m² a fomentar el consum de productes a punt de caducar a preus baixos per promoure l’estalvi i evitar el malbaratament.

La llei no s’ha desplegat, entre altres coses, perquè estem en espera de la nova llei espanyola de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. De moment, l’avantprojecte no és encoratjador: on la llei catalana obliga, l’espanyola recomana. I, si bé és cert que seria molt bonic tenir una societat on les recomanacions fossin dogma, la realitat demostra que la consciència sobre sostenibilitat a l’Estat està lluny d’aquest ideal. De què ens serveix, doncs, ser pioners? Hi ha una via: que els integrants de la cadena compleixin la llei, encara que no estigui desplegada, per obrir un camí que, més d’hora que tard, haurem de transitar.