Residus (2)
Girona va anunciar més vigilants, càmeres i multes per millorar l’ús correcte dels contenidors. És una proposta que no tindrà gaire recorregut, perquè no hi ha vigilants per a tantes zones i per la impossibilitat normativa de posar-hi càmeres. Alhora, la pedagogia s’ha diluït com un terròs de sucre en un got d’aigua. Fins i tot, les rebaixes en determinats impostos no s’han vist reflectides en el rebut trimestral. Diferents consideracions han de ser debatudes i analitzades amb certa profunditat. Respecte a la proporció de residus, segons un estudi realitzat amb un nombre significatiu de famílies, els plàstics representen prop del 40% aproximadament del total. L’orgànica presenta problemes domèstics per guardar-la i la queixa és per la baixa freqüència de recollida. El cartró, per volum, s’acumula en domicilis mitjans i petits, i més ara per Nadal que s’incrementarà la quantitat. Segons dades extretes de la Generalitat, el pes de l’orgànica representa el 47%; el dels voluminosos, el 15%; el del paper i cartró, el 16%; el del vidre (que encara està bastant substituït pels lleugers), un 11%, i, finalment, el dels lleugers, un 9%. Amb aquestes dades, l’orgànica hauria de tenir més freqüència de recollida i no tres dies a la setmana. La resta s’hauria de recollir amb freqüències variables segons els barris i la concentració d’habitants. Una possible proposta per estudiar seria el reajustament de les freqüències de la recollida per barris. Cada dia s’hauria de poder dipositar qualsevol residu i la recollida dependria del volum acumulat. Amb això diferenciaríem la generació de la recollida. Es troba a faltar una campanya ciutadana ad hoc, habitatge per habitatge, per informar, facilitar i recollir dades que ajudin a la millor gestió dels residus domèstics. Ara venen dies de molt consum i caldria donar una resposta funcional sobretot per al moment de l’any. Seria una bona prova de foc. Hem d’exigir al ciutadà el que li sigui exigible; a les empreses, les primeres, la generació d’un canvi productiu, i als responsables municipals, la racionalitat en el servei de recollida. Els ciutadans demanem funcionalitat i efectivitat de les normes als nostres governants i nosaltres posarem tot el civisme possible en la separació dels residus. Fer-ho més fàcil hi ajudaria. Potser així faríem que la intel·ligència humana contribuís en allò que els contenidors “intel·ligents” no poden per si mateixos.