Una altra copa?

Diumenge vinent s’acabarà la XXII Edició de la Copa de Món i, amb aquesta, segurament, la polèmica pel fet que l’edició esmentada ha tingut lloc en un país no del tot respectuós amb els drets humans. Molts mitjans de comunicació van condemnar el fet que els homosexuals no musulmans, a Qatar, poden ser castigats amb set anys de presó i els musulmans gais, amb la pena de mort. Els mitjans hi haurien pogut afegir que, entre el 2006 i el 2014, 48 persones van rebre des de 40 fins a 100 fuetades pels crims d’adulteri o el consum d’alcohol. La lapidació hi continua sent un càstig legal. I quasi tots els castigats són estrangers, cosa gens estranya si es té en compte que només un 11% de la població de Qatar són qatarians i que la resta (2,4 milions de persones) són majoritàriament africans o asiàtics que guanyen una mitjana de 261 euros mensuals (els guàrdies de seguretat que vigilen els hotels de luxe i altres llocs freqüentats pels fans del futbol reben 60 cèntims l’hora, treballant 349 hores al mes i dormint en camps bruts a la vora del desert). I això que Qatar és el quart país més ric del món. Cada cop que hi ha una polèmica sobre els drets humans relacionada amb un esdeveniment esportiu, sempre surt algú que diu que no es pot barrejar l’esport i la política (aquest cop li ha tocat a l’SG de la FIFA, Gianni Infantino: “No som aquí per donar lliçons de moralitat”). Però l’esport en general i el futbol en particular són activitats polítiques per naturalesa: què és la Copa del Món sinó una immensa celebració de les nacions-estat (cadascuna amb la seva actitud pròpia pel que fa als drets humans)? Si els equips en qüestió no representessin els països dels quals porten el nom, algú es molestaria a anar al bar de la cantonada per mirar com juguen? Això sí, aquí, si la gent hi va, com a mínim podran beure el que vulguin sense témer que després algun policia els tregui la pell de l’esquena.