Figo desbocat

Ser ric deu ser l’hòstia. Per començar, la lluita pel dia a dia ha de deixar de ser fatigant i un ja pot deixar de preocupar-se, per exemple, de coses com ara haver-se de llevar a hores impossibles per posar una rentadora per evitar quedar-se enrampat amb el rebut de la llum. Però no, la cosa no va exclusivament del benefici dit material. Anar folrat d’armilla també fa tota la pinta de proporcionar una mena de llibertat d’esperit que et permet dir, i per descomptat fer, la primera bajanada que et passi pel cap sense haver-te de preocupar gaire del que pugui pensar el cap de torn, el veí-propietari amb qui convé estar bé per quan toqui renovar el lloguer o el funcionari que ens revisarà l’esborrany de la declaració de renda. Amb diners a la butxaca, tot fa més baixada. I això fa que, generalment, brolli una mena de claca que, a sobre, riu les gràcies als potentats, tot i que, moltes vegades, aquests, la gràcia la tenen allà on l’esquena deixa de tenir aquest nom. Mirin si no Luis Figo. Un futbolista ja a la reserva i entronitzat a la màxima categoria de malvat a casa nostra, i que fa poc s’ha deixat retratar a Twitter en un acte social amb un torero, Albert Rivera, Bertín Osborne, Javier Negre i tota una cort de personatges que sintetitzen què és l’Espanya més cañí. Una estampa que, en si mateixa, és més aviat insulsa, de blanc i negre, però que va començar a adquirir substància a partir d’un comentari crític del diputat de Compromís Joan Baldoví, quan va catalogar els personatges de la instantània com “la caspa”. Ben tirada, Joan. Figo, però, no és d’aquells que s’arruguen dòcilment i, com un brau corrent desbocat per la banda, va acusar, també via Twitter, Baldoví de corrupte o poc menys que de ser còmplice d’un escàndol sexual amb menors. El que dèiem. Ser ric és també això. Aquella fatxenderia de creure’t amb el beneplàcit de poder vomitar-ho tot en públic sense haver de justificar-te per gaire res, encara que facis un ridícul colossal a ulls de la majoria. Trist consol, però, això últim.