Empatx

Un anunci que fa la Generalitat ens recorda que fa deu anys que ens diuen on va l’envàs. Va ser una bona campanya. Però si la recuperen al cap de tants anys potser vol dir que no va assolir els objectius. Si això és així, repetir-la no sembla òptim. L’Ajuntament de Barcelona n’ha fet una que, recorrent a la ironia, diu que va quedar molt clar el color de cada contenidor, però que el que calia subratllar és que les escombraries han d’anar a dins, denunciant així l’incivisme d’alguns ciutadans. També fa campanyes el govern d’Espanya. M’ha cridat l’atenció la que fa contra el maltractament als menors. Es diu A tu què t’importa i denuncia situacions més o menys quotidianes en què l’actuació dels pares no és la més encertada. Per introduir-nos en la cultura del consentiment, una campanya de la Generalitat utilitza el pensament lateral per retreure algun dels tics masclistes que moltes dones han de suportar cada dia: Croquetes. El govern espanyol també en té una de semblant: Reciclar. Educar. Respectar. Tres bons conceptes amb els quals la majoria estem d’acord. Tres conceptes que en aquestes campanyes es presenten en negatiu, subratllant allò més dolent, que es tradueix en contaminador, mal pare, assetjador. No sé si és el to, la freqüència d’emissió dels espots o la manca d’anuncis publicitaris comercials que no siguin pagats per les administracions públiques, que tot plegat es fa molt present molt sovint: contaminador, mal pare, assetjador. I de la tele a la taula. Moltes converses sobre contaminadors, mals pares i assetjadors. I com que al cap de deu anys de saber l’envàs on va sembla que no funciona, m’atreveixo a aixecar el dit per qüestionar si tanta campanya institucional és bona. No tinc clar que sigui una solució o un empatx que provoqui reaccions contràries a la finalitat que es persegueix. O que simplement calmi consciències de qui ho fa i torturi una mica més els dies dels que ho escoltem. O pitjor: que d’aquí a deu anys ens recordin que fa deu anys que fem campanyes. Quin empatx.