El poder d’Antonio Machín
Citava l’altre dia de passada el gran Antonio Machín quan parlava de Phil Trim i els seus Pop-Tops, i arran d’aquell article els amics Quim i Narcís Torra, pare i fill melòmans, em comenten que Machín “venia cada any a Girona, a l’Albéniz, durant els anys 50 i 60”. I realment, el cantant cubà va actuar a la ciutat tot sovint en aquells temps. Tot indica que hi va fer el seu debut el diumenge 11 de setembre del 1949, al Teatre Ultònia. Ja no era un jovenet: havia nascut l’11 de febrer del 1903 a la localitat cubana de Sagua la Grande. A finals dels anys vint, va tenir els seus primers èxits a Cuba amb Aquellos ojos verdes i El manisero, i el 1930 va marxar de l’illa, on ja no tornaria fins al 1958. Primer se’n va anar als Estats Units, on va cantar amb diferents orquestres, i després va marxar a Europa. Als anys quaranta es va instal·lar a Espanya, el país del seu pare, on es va casar el 1943, a Sevilla. D’aquests anys daten també les seves primeres actuacions en sales de festes de Barcelona i el seu primer gran èxit en aquesta banda de l’Atlàntic: un bolero titulat Angelitos negros (1947) que, d’una manera cordial, denunciava el racisme. Per tant, quan Machín va debutar a Girona el 1949 era ja una celebritat a nivell estatal. Al Teatre Ultònia, però, no hi va actuar sol en aquelles dues sessions de l’11 de setembre del 1949 de l’espectacle Melodías de color –a les 18.15 i a les 22.45 h; entrades de 5 a 15 pessetes–, ja que llavors triomfaven els anomenats espectacles de varietats, amb tot un seguit d’actuacions curtes. Machín –“El coloso de la canción moderna”, “La voz tropical de oro”, l’anunciaven a Los Sitios– hi va actuar amb l’orquestra del saragossà Luis Araque, “compositor de fama mundial”, també metge, però el cartell incloïa, a més a més, actors i actrius còmics, vedets, un ballet i Lolita Ochoa, “estrella de la canción”. Segur que va ser un èxit, perquè Machín va tornar al mateix escenari el 5 de març del 1950. El 12 d’abril del 1958 també va cantar al Teatre Municipal, amb Juanito Valderrama i Emilio el Moro. I és cert que, del 1961 al 1965, Machín va actuar cada any al Teatre Albéniz. Hi ha també registrades actuacions seves al Cinema Montgrí de Torroella, el 1951; la Torre Gran de l’Estartit, el 1970, o La Pèrgola de Riudarenes, el 1966 i el 1971. Machín va continuar actuant fins poques setmanes abans de morir, el 4 d’agost del 1977, als 74 anys. Era el poder de Machín .