A casa dels altres rai!

Avui hi hauria d’haver novetats sobre els recursos que el PP ha portat al Tribunal Constitucional sobre el nou Codi Civil i la renovació de la cúpula judicial. Aquests dies, amb la xutada de la pilota endavant que van fer els magistrats inclosa, acabes tenint la sensació que ens governen criatures. És com aquell nano que al pati de l’escola es dedica a anar pegant els companys. N’està orgullós, el poder és seu i domina la situació. Però un dia en ve un altre i aplica la seva recepta, i el que rep és ell. En aquell moment se li acaba el món. Qüestiona tot el seu univers i reacciona amb una rebequeria. Això és el que els ha passat als socialistes. Es troben que la tridreta els complica la vida –ja no val ni la pena entrar en els arguments que els porta a fer-ho perquè simplement són partidistes– i s’enfaden. Parlen de cop d’estat, de menyspreu a la Constitució i de barreja dels poders legislatiu i judicial.

I quan els veus enfadats te n’alegres. No perquè no els entenguis. Sinó perquè tastin la seva medicina. Què es pensen que ha passat a Catalunya en els darrers sis anys? S’ha judicialitzat tot. Inclosos els debats parlamentaris. Els jutges han estat els que han decidit de què es pot parlar al Parlament i de què no. Han decidit si la persona que guanya les eleccions pot prendre possessió. Han intervingut una institució democràtica i han posat gent a la presó per haver intentat complir el programa per al qual havien estat votats. I mentre tot això passava, no els senties pas queixar-se. Al contrari. Ho aplaudien. Perquè recordem que el PSOE és tan responsable com el PP i Ciutadans –mentre hi siguin– de la judicialització. Però Pedro Sánchez comet un gran error en donar per acabat el procés perquè els partits independentistes no se suporten i estan dividits, cosa que és una obvietat. El que no té en compte és que el procés i l’independentisme neixen de la ciutadania. I aquesta hi és. Menys activa, cert, perquè està decebuda amb els polítics. Però és justament el poble qui té el poder amb el seu vot. I això mai s’ha de menystenir.