Amnistia? Amnèsia!

Des del referèndum del 2017 la política catalana ha esdevingut un constant joc de paraules que acaben designant el contrari del que signifiquen un cop surten de la boca dels polítics que exerceixen d’aprenents de bruixot. Així, amb consignes “com millor, millor” oposades a d’altres “com pitjor, millor”, prèviament ressignificades, s’enfilava el discurs de “la taula de la negociació” que ens havia de portar a una “solució del conflicte”, però que no ha aportat res més que rendicions encobertes. Ni amnistia ni autodeterminació. La setmana passada, Pedro Sánchez donava per tancada la carpeta catalana i des d’una tarima a Brussel·les en proclamava un resum: “Tres elements que formaven part del procés i que ja estan acabats: el primer, la unitat de l’independentisme, avui està trencada; el segon, la via unilateral, avui ja no es planteja; el tercer, l’incompliment de la Constitució, avui la llei i la Constitució es compleix a tots els territoris.” Aquest balanç el reblava afirmant que no hi haurà mai cap referèndum d’autodeterminació. De l’amnistia no en va dir res, donant per fet que els nou indults i la reforma del delicte de sedició pactat amb part dels mateixos independentistes afectats complia amb les tèbies demandes d’ERC. De l’exigència d’una llei d’amnistia, ERC s’acaba empassant la complicitat amb un Codi Penal pensat per continuar reprimint l’exercici de l’autodeterminació i la protesta pacífica i popular. A tots aquests politicastres els ha agafat una sobtada amnèsia per l’amnistia, especialment un cop alguns dirigents n’han estat parcialment beneficiats. Si això era el “com millor, millor”, que s’ho facin mirar.