Pas en la bona direcció per a la biodiversitat
Els països presents a la cimera COP15 de Montreal han arribat a un primer acord global per protegir la biodiversitat del planeta i restaurar els ecosistemes danyats. Els estats de l’ONU s’han compromès a invertir 190.000 milions d’euros anuals fins al 2030 per assolir aquest objectiu i, alhora, eliminar subsidis nocius per al medi ambient abans del 2030 per valor de 475.000 milions d’euros. L’entesa internacional inclou objectius concrets, com ara restaurar un 30% dels ecosistemes globals i marins danyats abans del 2030, i d’altres pactes per conservar zones naturals i espècies animals en risc d’extinció, que actualment només abasten el 17% de la Terra. La cimera de Montreal desenvolupa l’acord inicial de biodiversitat assolit en una cimera anterior del clima, i a diferència de les climàtiques, l’entesa sobre biodiversitat inclou la Xina o els Estats Units entre els seus firmants, per bé que l’administració Trump se n’havia exclòs temporalment. El compromís d’un centenar i mig d’estats atorga credibilitat a l’acord, fa ser optimista respecte de la protecció del planeta, i empeny els estats a fer extensiu el model per a pròximes cimeres.
La recent cimera pel clima es va saldar amb un acord internacional de mínims per garantir el finançament dels estats més vulnerables a l’escalfament del planeta o els que en pateixin ja les conseqüències en forma de desastres naturals més accentuats. El pacte de la cimera d’Egipte va ser clarament insuficient respecte de la velocitat a què avança el canvi climàtic, i resulta inajornable adoptar mesures que frenin en un grau o dos l’escalfament durant la pròxima dècada. L’entesa d’ahir redueix el pessimisme diplomàtic mediambiental i demostra que una entesa és possible, malgrat que el gran escull continuarà sent, en els pròxims anys, la necessitat d’assolir un compromís en la reducció dels combustibles fòssils. La guerra d’Ucraïna i les estretors energètiques han allunyat el pacte internacional enguany, però la supervivència del planeta i les seves espècies haurien de ser prioritàries.