Prou de marejar amb els pressupostos

Ara que les majories absolutes han passat a la història, s’ha normalitzat que els últims dies de desembre siguin de corredisses per tancar acords pressupostaris. De corredisses, d’escenificacions i de negociacions en clau d’interès partidista, que no sol coincidir amb l’interès ciutadà. Sense entrar en detalls, la correlació entre l’aprovació dels pressupostos de l’Estat, els de la Generalitat i els de l’Ajuntament de Barcelona és evident. Negociar i transaccionar deriven massa sovint en instrumentalitzar, de manera que els pressupostos s’acaben convertint en una arma de desgast partidista. Les escenificacions d’aquestes setmanes ens les hauríem de poder estalviar. Sobretot perquè el pressupost té una incidència directa en la vida i el benestar de la ciutadania i hauria de quedar al marge de pugnes absurdes i dilacions entre formacions que saben que s’acabaran posant d’acord. Seria un magnífic símptoma de salut democràtica i de responsabilitat política que les oposicions s’impliquessin en la confecció dels comptes públics amb la idea d’influir-hi i poder-los votar en lloc d’estirar una estratègia de desgast de l’adversari d’efectivitat entre poca i nul·la en termes electorals.

Tan pendents de sondejos com estan les formacions polítiques, sorprèn que no siguin conscients que la picabaralla pels pressupostos ni arriba al carrer ni difícilment modificarà una intenció de vot, tot i que els comptes reverteixen directament en la butxaca del ciutadà. Els únics efectes del teatre partidista –i per res menors– són incrementar el distanciament dels partits i les institucions i proporcionar combustible al creixement dels pitjors populismes. Si trobar un ànim general de col·laboració positiva és un bé cada cop més escàs, en any preelectoral esdevé un desig irrealitzable. Ho demostra la quantitat de pressupostos municipals prorrogats. Per mancances que tinguessin els que no s’hauran aprovat, sempre serien opcions millors que les pròrrogues d’uns comptes que per res preveien la precarietat econòmica i l’emergència social que es vaticinen per al 2023.