Impacte

Si l’heroïna és l’anestèsia contra el dolor de viure, el sexe és l’estat de trànsit cap a la plenitud. Contra més canó, més trajectòria. Passats de potència, els amants s’aïllen en llits coberts de fulles que els fan invisibles. Pura artesania. Cal descordar la imaginació: voleu que us dispari una escena estratosfèrica? Un home i una dona en un pis. S’agraden. Es miren. Es fan l’humor i riuen. L’estètica indumentària d’ella: un barret blanc de llana i uns mitjonets negres talla geisha. La d’ell: uns ulls verds magnètics i uns calçotets blaus. Es propulsen cap al llit perquè el sofà de vellut vermell se’ls fa petit. No s’adonen que als peus del tatami hi dormen tres armes que no esperaven cap visita. Només ho perceben quan estiren els peus després de la primera marató. Llavors, juguen. Ella, de panxa enlaire, se’l mira múrria i ell, de tornada de quasi tot, li posa una pistola a cada mà, com si fos el personatge del videojoc del què parlava en Puken. El barret blanc de llana, els mitjonets negres i, ara, una pistola a cada mà i un somriure d’aquells que conviden a més. Ell li treu una de les pistoles i li allibera la mà dreta. L’altra la deixen sobre el pit d’ella, a l’alçada del cor. Amb el trasbals, la pistola queda enterrada sota les mantes. A partir d’aquest instant, es disposen a matar: tenen armes màgiques amb bales infinites. Com si fossin el pijama l’un de l’altra, arriba la metamorfosi, i el barret blanc passa a formar part del bagul dels records d’escenes estratosfèriques que només llegireu de tant en tant. I la resta és literatura.