Cuines i cuinetes
La televisió ha donat un fort impuls a la cultura de la cuina, ajudant a crear una consciència de la importància que té el menjar saludable. Programes com Cuines i Joc de cartes a TV3, MasterChef a la TV1, la Cocina abierta d’Arguiñano a Antena 3, no solament en fan divulgació, sinó també del que s’anomena producte de proximitat o quilòmetre zero. La pandèmia va ajudar que passéssim més temps a casa i cuinant. Alguns cuiners de renom ens van ensenyar els petits secrets de la preparació, i amb ells vam intentar reconstruir elaboracions amb més o menys fortuna. De tot plegat, alguna cosa ha quedat, naturalment. Això és bo per al país, per als nostres pagesos, ramaders i pescadors, i també per a les nostres butxaques a les portes d’una recessió anunciada. Les festes de Nadal és època de menjar. Des dels dinars o sopars d’empresa fins a les tradicionals trobades familiars de la nit de Nadal, el dia de Nadal, Sant Esteve, la revetlla, Cap d’Any i Reis, en què tot acaba al voltant d’una taula. El menjar així pren protagonisme, i qui més i qui menys procura menjar diferent de la resta de l’any.
En una falsa proclama de felicitat, suma d’hipocresia i despesa incontrolada, el menjar d’aquestes festes té el seu propi ritual. Els models, cuiners ja amb un cert renom creats a força de pantalla televisiva, fonamenten l’èxit en el poder que té la comunicació. Trobo a faltar aquells elements de constància, perseverança, esforç, disciplina, principis elementals de qualsevol feina. Són cuinetes, sense procediments exigents, la falta de pautes d’higiene imprescindibles en la manipulació d’aliments, el vestuari poc rigorós, la neteja de mans inexistent, l’espai de la cuina ben net, el barret del xef ben posat i l’aprofitament dels productes, tal com s’ensenya a les escoles d’hostaleria. Sobra molt de teatre, massa espectacle, anècdotes i interessos comercials. Denunciem la televisió fàcil, acrítica, que necessita seguidors, i uns programes que es perverteixen a favor de la morbositat. D’aquest panorama, se’n salven pocs, com en Karlos Arguiñano per exemple, que amb una cuina senzilla, exigent i modèlica en els procediments manté l’essència de la divulgació educativa. Cuinar i menjar és un llenguatge universal, emocional i social, que uneix persones i emocions. Per això cal cuidar els productes i els procediments. Bones festes i feliç any 2023.
