Sánchez marca el ‘tempo’ del diàleg
Aprovada al Senat la reforma del Codi Penal que traça el camí per a la desjudicialització, el president del govern espanyol marca els ‘tempos’ a conveniència i anuncia que tanca, per ara, la carpeta catalana. Com ja va dir fa uns dies en una compareixença a Brussel·les perquè les seves paraules ressonessin ben lluny, Pedro Sánchez dona per liquidat el procés independentista i amb ell guarda unilateralment al calaix, ni que sigui de forma temporal, el dossier de la taula de diàleg que manté amb el govern d’ERC. Sánchez veu el diàleg “consumat” i no preveu que la mesa al voltant de la qual es reuneixen els dos governs mantingui una nova trobada abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. Això com a molt aviat, tenint en compte que després d’aquests comicis arribaran els espanyols a final d’any. Amb el llum verd al full de ruta cap a la desjudicialització i l’aprovació d’algunes lleis tan emblemàtiques com conflictives per als socis de l’executiu estatal, com la llei trans, Sánchez pretén concentrar-se en el final de la legislatura i aprofitar per marcar perfil propi. I això en un moment en què les enquestes no li són favorables. El CIS situava fa pocs dies el PP a tan sols dos punts del PSOE. És la batalla en què el president espanyol vol posar el focus.
El problema és que el desig del president del govern espanyol suposa un incompliment flagrant del compromís sorgit de la mateixa taula que, en la darrera trobada del juliol en va preveure una abans d’acabar l’any. Des de l’executiu català treuen ferro a les paraules de Sánchez i sostenen que el diàleg amb l’Estat continua obert. Els republicans insten l’executiu del PSOE a passar a una segona fase en què s’estudiïn les causes del conflicte. La Moncloa, però, ho rebutja, no vol ni sentir a parlar de la possibilitat d’un referèndum a Catalunya. I encara menys a les portes d’un any electoral. Però, per més que Sánchez s’hi negui i presumeixi dels passos fets a la taula de diàleg, la realitat és tossuda: hi ha una majoria independentista a Catalunya. I no desapareixerà malgrat que no entri en els plans de Sánchez afrontar-ho.