Què faria Mary Bailey?

Mary Bailey es mira amb tendresa la filla petita que ha recordat el miracle de Nadal al pare, un desesperat, ingenu, bonhomiós, el protagonista invisible que és James Stewart fent de George Bailey en aquesta faula sobre les bones persones i el seu impacte en la vida dels altres que acaba amb un Nadal blanc i cantant l’ Auld lang syne , que és com s’ha de brindar per la vida, amb el final de Que bonic que és viure (1946). Algú va dir de l’actriu Donna Reed, la dolça i eterna Mary Bailey, que és “la persona a qui abraçaries un diumenge a la tarda per sentir que el món és un lloc més segur”. Donna Reed és l’estereotip femení edulcorat de l’ideal de vida americana de cases blanques i repartidors de llet. En una escena de la vida no viscuda, l’àngel Clarence mostra Mary com una bibliotecària poruga; una soltera sense final feliç. El conte de Nadal de Frank Capra, moralista, té una heroïna velada darrere el somriure amable i el collar de perles: Mary Bailey. Amb empenta, resolutiva, determinant, esdevé la palanca del marit. Hi ha moltes Mary Baileys adornant l’arbre mentre capficades rumien com sortir de l’atzucac i alhora tenen un ull al rostit i al fill que practica la lliçó de piano. És ella la que busca la solució al problema mentre Bailey es lamenta i es vol tirar del pont.