El diàleg es consuma?

El verb transitiu consumar té dues accepcions bàsiques. Una és “realitzar completament una acció o un procés”, i l’altra, “donar compliment a un acte jurídic, especialment un contracte”. Per això sobta molt que una part de la taula de diàleg hagi refregat els morros a l’altra amb l’anunci sorpresa que “el diàleg s’ha consumat”. I que hagi estat just quan els altres trinaven al setè cel per un referèndum montenegrí. “Que el passin a buscar amb un llum”, diria l’àvia Neus, del futur que espera al referèndum pactat, sigui montenegrí, quebequès, escocès o a la remanguillé. Alabat sia Déu, com acabi el referèndum! El gros és que donin el diàleg per consumat. Es consuma el diàleg? En quina de les dues accepcions? Què ens diuen quan ens diuen que el diàleg entre La Moncloa i la Generalitat s’ha consumat? Ja s’ha parlat tot? Ara muts i a la gàbia? O bé ens diuen que ja han complert el contracte? I llavors, és cert que hi havia contracte i que eren vots a canvi d’indults i d’acceptar que era delicte però no per a aquelles penes? Hi havia contracte perquè el 2024 tot el generalat que no es va exiliar i que no genera conflicte europeu quedi net de ventre i pugui campar, si vol, en noves conteses electorals? No fa gens de goig, la veritat, veure que som on som. Potser sí que el tió ens cagui a tots una sima, un bastó i un cabàs de carbó. I que recuperem el safareig públic. Podrem dialogar i estalviarem energia de la rentadora.