No hi ha cop d’estat?

No us estranyi que acabi passant (com tant havia vaticinat i encertat l’àvia Neus) que dos jugaven i el tres va perdre. Els dos cops d’estat perpetrats aquest mes de desembre segons els gabinets de relat de dreta i esquerra ja han passat a crisi sistèmica i a crisi institucional. Ja veurem si arriben al replà del “lògic conflicte d’interessos”. És un funcionament semblant al dels ciclons tropicals però amb una rastellera de matisos i peculiaritats. En la política espanyola les coses no són com en la meteorologia, en què la intensitat del vent i de l’aigua canvia la denominació amb unes taules de graduació ben parametritzades que no generen cap dubte. Depressió tropical. Tempesta tropical. Huracà. Són ciclons de diferent força del vent i capacitat de mullader. Aquí no se sap mai què és el que hi ha al darrere de cada denominació ni per què en qüestió d’hores es gira com un mitjó. S’havien passat de frenada? Han pactat moderar llenguatge? En preparen alguna de nova? És la calma que presagia la nova tempesta? A hores d’ara això pot acabar de qualsevol manera. No descartin res de res, cap hipòtesi. Europa els ha renyat de debò però tots arronsen espatlles convençuts que han renyat l’altre. O, com deia l’àvia Neus, fan el boig per no pagar el metge. O els dos que juguen preparen com perdrà el tercer. Després del 23-F va ser la Lohapa. Ho recorden? Ley orgánica de harmonización del proceso autonómico. Ja veurem què inventen ara!