Els ous de la serp feixista

Els anomenats progressistes espanyols, i amb ells em refereixo al PSOE, s’esquinçaven les vestidures després que el Tribunal Constitucional espanyol hagués acordat suspendre preventivament una votació al Senat i ho qualificaven d’“abús”. Parlaven d’“atropellament democràtic” i d’“emmordassar les Corts”. De veritat? No entenc per què quan el Constitucional intervé en el Parlament de Catalunya aquests mateixos anomenats progressistes espanyols en diuen “salvar l’estat de dret”. Quan el 9 d’octubre del 2017 el president Puigdemont havia de valorar els resultats de l’1-O, els socialistes no van tenir cap problema a anar al Constitucional, que per la via d’urgència va suspendre el ple. Aquest no ha estat l’únic moment en què els socialistes han utilitzat el tribunal. El mateix govern de Sánchez hi va presentar un recurs per impedir que la comissió d’investigació sobre la monarquia espanyola creada pel Parlament pogués tirar endavant. El govern espanyol va considerar que el Parlament català s’havia excedit en les competències i el Constitucional, per unanimitat, li va donar la raó. Va declarar inconstitucional la comissió, la qual no va poder ni començar els treballs. El que sí que va ser un cop d’estat va ser la dissolució del Parlament que va perpetrar el govern espanyol a mans del PP amb l’aval del PSOE, ja que sense el seu suport total no hauria tirat endavant. Això, la destitució d’un Parlament escollit a les urnes, és un cop clarament antidemocràtic. D’això se’n diu tastar la pròpia medecina, una poció amb ingredients totalitaris on és difícil escatir si s’ha judicialitzat la política o s’ha polititzat la justícia. En tots dos casos, producte del marc pactat amb el franquisme el 1978.