Desànim

Final d’any amb sensació de desànim polític. Amb un estat fallit que obliga a sortir el rei a fer el missatge nadalenc enmig de la crisi institucional sota la qual acaba l’any l’Estat espanyol, després del xoc entre el Tribunal Constitucional i el govern espanyol per la reforma judicial que havia de forçar la renovació de l’alt tribunal.

No és estranya la sensació de desànim a l’hora d’haver de conviure en una Espanya que és l’únic país del món que té l’anterior cap d’estat vivint en una mena d’exili instal·lat en una monarquia feudal per qüestions de presumptes corrupcions que no s’aclareixen. I de moment es desconeix qui acabarà pagant la festa reial.

Una sensació de desànim que provoca que, després de cinc anys –l’octubre del 2017–, Carles Puigdemont, Toni Comín, Marta Rovira, Lluís Puig i Clara Ponsatí hagin de viure exiliats, un exili molt diferent del de l’emèrit, en espera de solucions que arriben en formats que no convencen ningú i que no impliquen precisament una amnistia i una autodeterminació que amb el pas del temps es van esvaint en una hipotètica taula de diàleg. Aquests i d’altres exemples poden demostrar que l’Estat està fallit, però tal vegada pot semblar agosarat l’afirmació davant d’un estat que existeix i que manté amb una certa dignitat el benestar social i que ha estat capaç d’organitzar millor que d’altres països la lluita contra la pandèmia.

L’any que comença serà electoral: al maig, municipals; a final d’any, generals. I dubte en la data de les catalanes, que no caldran de manera imminent perquè s’aprovarà el pressupost, probablement amb els vots de socialistes i comuns, i fins i tot amb l’abstenció de JxCat. Malgrat que ara mateix, electoralment, ni a ERC ni al PSC els convé una fotografia de tots dos al Palau, amb la foto d’Aragonès i Illa es podria interpretar que la legislatura va per llarg, però això no voldria dir que acabi el 2025, que és quan toca. Bon any per a tothom!