En direm 'fer un Karadzic'

Per fi ho he captat. Aquí el que passa és que en Solbes ens està aplicant el mètode Karadzic. Ei, un mètode entès com a metàfora visual, no ens equivoquem pas. A partir d’ara d’aquesta presa de pèl continuada, d’aquest canari infinit que ens estan fotent, en direm fer un Karadzic. Es tracta que tu envies un Estatut i un finançament amb un aspecte més o menys normal i te’ls tornen tan canviats que ni semblen els mateixos. Bé, de fet, per molt que et jurin que són els mateixos, te’ls mires i te’ls remires del dret i del revés i acabes dient: vols dir que no són uns altres? Vaja, com passa amb el tal Karadzic.

Vam enviar un carpaccio d’Estatut aprovat per dos Parlaments i per un poble on està escrit que el 9 agost del 2008 era la data límit per tenir un nou finançament i el que estarà al límit el 9 agost serà una paciència, la nostra, amb un nivell que no està als escrits i amb la llei convertida en mandonguilles. Les famoses i tan publicitades reunions paritàries acabaran sent reunions d’anar a parir panteres. Vam demanar els papers de Salamanca i ens van portar un rotllo de paper, sí, però d’El Elefante. Ens van prometre el traspàs de Rodalies i no només no ha vingut res, sinó que ara a més de Rodalies també s’espatllen els Ferrocarrils de la Generalitat. Vam demanar participar en la gestió de l’aeroport i el que hem rebut han estat gestos, concretament un que es fa amb la mà empunyada i el dit del mig estès.

Tot just ara fa un any vam patir la famosa apagada de BCN. Hem bufat l’espelma amb un terratrèmol a Santa Coloma de Farners. Ja només falta que es reactivin els volcans de la Garrotxa o que la marxa de Ronaldinho provoqui el tancament de tots els locals d’oci per falta de clients. Radovan Karadzic acabarà al Tribunal Penal Internacional. I nosaltres, com acabarem? Doncs amb el Tribunal Constitucional marcant-nos de penal. I per l’esquadra.