Els kurds, sense nació i sense protecció
El Kurdistan és una de les nacions sense estat més grans del món i, alhora, geopolíticament més complexes. Situada entre l’Iran, l’Iraq, Síria i Turquia, les seves reivindicacions han topat sempre amb els interessos estratègics de les grans potències internacionals, sobretot les aliades amb Turquia. La promesa d’un futur independent després de la Primera Guerra Mundial va quedar només en petits territoris autònoms separats per fronteres estatals. Un segle després la situació no ha millorat. Als membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan se’ls torna a perseguir a Turquia, sobretot des de l’arribada al poder d’un líder amb ínfules de sàtrapa com Erdogan, i ja no només dins les fronteres sinó també a l’exterior, on alguns d’ells han demanat refugi polític. I heus aquí com una vegada més els interessos internacionals han jugat contra un poble tradicionalment perdedor. Erdogan ha exigit, de moment amb èxit, que Suècia lliuri refugiats kurds al seu país a canvi de desbloquejar el seu vet a l’entrada del país nòrdic, temorós de Rússia, a l’OTAN. L’arribada al poder del conservador Ulf Kristersson, amb el suport de la ultradreta, ho ha fet més senzill. Amb tot, el poder d’Erdogan va més enllà de l’operació de perseguir turcs –també exigeix el mateix a Finlàndia–. És l’únic dirigent d’un país de l’OTAN que té un cert fil directe amb Putin, i al seu propi país ja s’ha encarregat que la justícia inhabiliti el que havia de ser el seu principal rival electoral, l’alcalde d’Istanbul, Ekrem Imamoglu.
La maledicció que persegueix els kurds des de fa dècades no només es viu a Turquia. Els EUA van retirar l’ajuda militar al moviment kurd, que va lluitar, sovint amb una resistència heroica, contra Estat Islàmic a Síria. Una de les dones que hi va combatre, Emine Kara, va ser assassinada divendres passat a París quan encara no tenia l’estatus de refugiada. El moviment kurd, com sempre massa sol, acusa Turquia d’estar al darrere de l’home que va matar Kara i dos activistes més. Hi ha una investigació oberta però sembla massa casualitat que els tres assassinats siguin referents de la causa nacional.