Un bon final d’any

S’acaba el 2022. I no només ho sabem pels anuncis nadalencs de la televisió convencional (perfums, bombons, joguines, pernils...) que, de fet, s’activen així que comença el desembre, sinó també per les llistes interminables que recompten el millor en tots els àmbits possibles. Les pel·lícules, els llibres, les exposicions, les notícies, els programes... Enumeracions classificant i qualificant el que ha passat al llarg d’aquests dotze mesos. I, amb elles, arriben els clàssics propòsits: anar al gimnàs, menjar més saludable, aprendre idiomes, llegir més, menys temps de pantalla... Llistes de bona voluntat animades pel canvi de dígit que, en molts casos, s’abandonen ràpidament. No soc molt amant ni de llistes (se’n podrien fer tantes com persones) ni sobretot dels propòsits ni les previsions a llarg termini, i menys quan estem a punt d’abaixar la persiana d’un any que es va iniciar amb la semicertesa i la il·lusió que sortíem de la pandèmia i, de seguida, es va enfosquir amb una guerra, la d’Ucraïna, amb pèrdues de vides humanes, un conflicte humanitari i una crisi de subministraments i sobre el preus dels productes a escala mundial. Una invasió concebuda per Rússia com a conflicte ràpid i que el proper 24 de febrer complirà un any. Si alguna cosa ens ha ensenyat el 2022 és que el millor és viure al dia. Concentrar-se en el moment i anar partit a partit, que dirien els companys d’esports. Amb el cronòmetre en marxa i els segons restant cap a la clausura del desembre, només queda desitjar un bon final d’any i una millor entrada al 2023. I la resta, ja ho veurem.