Raça humana
La dona més feliç del món
Avui comparem doctrines en reivindicació de les afganeses i de totes les que en qualsevol part del planeta pateixen els efectes d’una misogínia atroç sota el pretext d’un destí sublim. El primer text porta per títol una promesa –Tu pots ser la dona més feliç del món– i els corresponents passos per aconseguir-ho: tractar el marit amb amabilitat, obeir-lo en tot, no enfadar-se mai faci el que faci, preparar-li el menjar i no destorbar el seu son, no sortir de casa si no és estrictament necessari, no escoltar música ni mirar pel·lícules, no deixar-se influir per idees immorals, vestir amb decència i actuar amb modèstia, no disposar dels propis recursos per evitar problemes familiars. El segon parla de fe i conducta, d’alegria i abnegació, del descans del guerrer, de deures conjugals i de repoblar la pàtria, d’humilitat i d’agraïments a Déu per haver privat les seves criatures femenines de talent i del do de la paraula i haver-los inculcat l’etern desig de trobar a qui sotmetre’s. Credos que s’assemblen com dues gotes d’aigua malgrat que els separin uns setanta anys. El primer el va escriure el 2006 l’activista saudita i doctor en ciències islàmiques Aid Ibn Abdullah Al Qarni i continua circulant traduït a l’espanyol per internet i al voltant d’algunes mesquites; el segon és de finals dels trenta, obra de Pilar Primo de Rivera, fundadora de la Sección Femenina de la Falange, i encara hi ha qui el valora com a manual exemplar de l’antifeminisme. Per a tots dos, en realitat, la dona més feliç del món és la dona morta: morta en vida si assumeix la mística de l’esclavitud, o en cos i ànima si s’hi rebel·la.