Devaluació del periodista

La primera vegada que vaig entrar en una redacció ja vaig trobar-me de cara amb el prototip del periodista: un fotògraf que feia de corresponsal a països en conflicte i que encara portava posats l’armilla de camuflatge, el braçalet de premsa i una càmera amb el teleobjectiu més gros del mercat. Em va impressionar molt, sobretot perquè l’acabaven de tirotejar mentre fotografiava una manifestació al Xile de Pinochet i ho explicava com si fos un incident que anés amb l’ofici. Per sort, morir per la feina no és el més habitual, ni tan sols en aquesta professió que cada dia suma nous voluntaris a apedregar-te perquè t’has descuidat una coma en un títol. Però el cas és que encara n’hi ha molts que hi deixen la pell de debò: seixanta-sis periodistes assassinats el 2022, una vintena més que l’any anterior, d’acord amb l’últim informe de l’Institut Internacional de Premsa, que alerta dels efectes “devastadors” que està tenint a tot el món la devaluació del dret a la informació i el menyspreu per la llibertat d’expressió, un cop monopolitzats pels gabinets de premsa i els piuladors xerrameques. “El periodisme s’ha convertit en una de les professions més perilloses del món, i en nou de cada deu casos, els assassins queden impunes”, denuncia el mateix informe. Nou de cada deu. En cap altre cas, excepte els crims d’estat, no es toleraria un balanç tan indecent. Però no hi fa res: seguiu atentament els butlletins oficials, coregeu els rumors que propaguen els mestretites per les xarxes i, sobretot, abomineu els periodistes que per tan poc preu us serveixen la cara del món que preferíeu no veure.