ERC: Una dècada de retòrica, res més

Qualsevol que s’ompli la boca amb l’argument que està al servei de la ciutadania hauria de tenir molt assumit que només l’acció democràtica basada en la credibilitat possibilita avançar socialment, perquè d’aquesta en depèn que l’equilibri que ha d’existir entre els drets i els deures sigui real. En això consisteix el progrés, la resta és fum i fer volar coloms. La credibilitat –valor en perill d’extinció–, però, s’ha de sustentar en l’honestedat i la coherència, així, doncs, considero inadmissible la retòrica a la carta en funció de les circumstàncies i sovint supeditada a interessos inconfessables; retòrica que només provoca desconcert, desencís i frustració. En aquest context, tenir la pretensió d’ampliar les bases és una qüestió de màgia, per tant, il·lusionisme polític en estat pur. Atès que la memòria acostuma a ser selectiva i sovint efímera, si hom revisa les hemeroteques de l’última dècada, no deixa de sorprendre el viratge emprès per ERC a partir del 2012, any que es pot considerar generador d’expectatives que, en el decurs del temps i arran dels esdeveniments, es poden considerar fallides. Malgrat la insistència obsessiva de presentar la “taula de diàleg” com a eina resolutòria d’un conflicte enquistat en procés de putrefacció, el cert és que a la pràctica tot segueix igual o pitjor. No són temps de retòrica messiànica! Tanmateix i malgrat el meu escepticisme en matèria política, vull pensar que encara hi ha qui té voluntat de servei i credibilitat, perquè, si no, quin futur ens espera? Que el 2023 sigui un any de replantejaments i canvi, ja seria hora!