opinió
El rescat de l’aeroport
Entre els molts i bons propòsits per al 2023, hi ha el de rellançar (un altre cop) l’activitat a l’aeroport Girona-Costa Brava. S’hi han implicat institucions municipals (de pobles turístics) i supramunicipals (Generalitat i Diputació de Girona), que han creat una nova taula estratègica encaminada a promoure el servei. La iniciativa enllaça amb un pla director d’Aena molt ambiciós (massa, segons pensen alguns experts) d’ampliació de les instal·lacions. És clar que alguna cosa s’hi ha de fer, després que, des del 2008 (exceptuant petits repunts el 2017 i el 2018), les xifres de passatgers que passen per Vilobí d’Onyar han decaigut a poc a poc, fins a la gran davallada provocada per la pandèmia, els anys 2020 i 2021.
Els propòsits són bons, ara bé, s’han de resoldre moltes qüestions per evitar que, un cop ampliades i engalanades les instal·lacions, no torni a passar com fa unes dècades enrere, en què allò, fora dels mesos d’estiu, semblava un escenari postapocalíptic (buit i fantasmagòric), amb els controladors aeris gairebé “caçant mosques” la major part del temps (dit per un d’ells, a principis dels anys noranta). Segons Aena, amb les ampliacions, es podria arribar a uns 10 milions de passatgers a l’any, tirant alt. Molt bé, amb què ho complementem per facilitar la sortida a tots aquests passatgers? Doncs, per exemple, cal una estació del TAV que connecti amb rapidesa fins a Barcelona (de fet, ja hi hauria de ser). Si es construeix una segona pista, està garantit que, d’una vegada per totes, l’aeroport de Girona treballarà conjuntament amb el de Barcelona? Perquè, si no és així, potser no cal l’ampliació. Tindrem èxit o farem salat, amb la promoció, si es mantenen aquestes incògnites i les companyies (més enllà de Ryanair) no veuen clar si anar-hi els sortirà a compte o no?
Existeix el perill d’esmerçar esforços i no obtenir bons resultats si no conflueixen totes les accions necessàries per fer de l’aeroport una instal·lació rendible i atractiva per a les companyies. No voldríem reviure vells temps, en què institucions i empresaris anunciaven, amb entusiasme, noves connexions que acabaven, al cap de poc, desapareixent per manca de demanda. Esperem que aquesta vegada hi hagi la suficient coordinació per lligar tots els caps i tirar endavant amb garanties d’èxit.