Amb el davantal posat

Amagaven homes, els donaven menjar, els curaven quan arribaven ferits. Ho va fer la Cristina Zalba al mas la Sala i ho van fer la Carme Gardell i la seva filla Sabina en un mas a Vallmanya, al Conflent. Els guàrdies civils s’entaulaven i endrapaven i mai van enganxar el maqui. Els nazis van detenir mare i filla. La Carme va morir a Ravensbrück. “Tot això ho feien aquestes dones perquè, d’una manera natural i espontània, col·laboraven amb els que elles intuïen que tenien raó”, escriu Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis a propòsit de l’episodi de Vallmanya. Són moltes les dones que van acollir, guarir i ajudar. Corrien riscos, però ho feien. La seva lluita és la que es fa amb el davantal posat. I la seva memòria no ha de ser menor.