H2 sobre el procés

El tombar d’any modifica poques coses per molt que el calendari i els governs intentin reivindicar-se. Les relacions Estat-Catalunya continuen sotmeses als interessos de l’inquilí de La Moncloa, que a hores d’ara són evitar que l’economia caigui en recessió, rellançar el lideratge europeu de Pedro Sánchez, arraconar la dreta estatal i proclamar que s’ha acabat el procés a Catalunya. La Moncloa ha elegit Barcelona per a la cimera Espanya-França del dia 19, amb l’argument que s’hi posaran les bases de la connexió d’hidrogen verd H2Med. Però també per escenificar que la pedra a la sabata que implicava Catalunya per als governs de l’Estat ha estat retirada i Sánchez s’hi passeja com Pedro por su casa. A la cimera, Sánchez podria presentar les autoritats catalanes a Macron de la manera que més li interessi: com a socis de govern, com a hereus i antics protagonistes del procés català ara calmats pels indults o les reformes en el Codi Penal, com a persones espiades pels serveis secrets... fins i tot pot fer broma amb Colau i el favor d’investidura de Manuel Valls. Ben segur que no els presentarà com a víctimes de la repressió, ni persones a les quals s’han vulnerat les llibertats i els drets en ser espiades amb un programa de seguiment massiu com el Pegasus, tal com ha advertit l’ONU a l’Estat. Els relators qüestionen l’espionatge i, a diferència del Parlament Europeu, proposen sancions. La missió de l’Estat a l’ONU respon que qualsevol actuació ha estat legal i que no valora fets que investiga la justícia, quan l’Audiencia Nacional només està revisant els mòbils del govern central.

No hi haurà espai per al conflicte polític català a la cimera. Ni sembla que el 2023 s’encarrili cap proposta unitària ni espai de diàleg per treure l’independentisme del fatalisme. Caldrà buscar i transformar nous camins, lideratges i energies. Com el MidCat gasístic pel Pirineu, que de congelat ha passat a tub sota el mar (BarMar), ara es projecta com a enllaç per a l’hidrogen (H2Med) i ves a saber què acabarà sent.