‘Don Gil y sus dos pollas’

Ruc i gamarús sempre m’han semblat més adients com a insult que fer servir gilipolles; estaquirot o sòmines no estan gens malament, si bé amb torracollons segur que un pot quedar satisfet. Cada vegada tenim menys paciència, ja ho saben vostès: retallades de sous, pujades de preus i, és clar, al final, doncs res, que a un davant de tanta ximpleria li surt aquest castellanisme, gilipolles. En castellà, Gil, a banda de ser un nom, vol dir ruc. En l’època de les llums, a les noies se’ls deia pollas –als nois, pollos–. Poc s’esperava un tal Gil que tenia dues filles, a les quals volia casar, que de tant insistir, anant a tot acte social amb aquesta finalitat, se’l conegués com el Gilipollas. M’agrada més ruc, sí, però que bé sona la G a vegades. Al dir la G expirem aire com si llencéssim un gargall i per això quedem satisfets.Expulsem frustració.