El que és i el que podria ser la Unió Europea

Al cap de trenta anys de la seva fundació el mercat únic continua sent la fotografia perfecta del que és i podria haver estat la Unió Europea: un espai d’èxit comercial i alhora un projecte frustrat d’igualtat social. Que països extracomunitaris no parin de trucar a la porta per incorporar-se al paraigua europeu –l’últim, Croàcia, que acaba d’abraçar l’euro– és un símptoma indiscutible del bon funcionament de l’associació en el terreny econòmic. La lliure circulació de béns i de persones va suposar un gran salt qualitatiu endavant i ha acabat convertint l’espai europeu en un gegant que representa el 31% del comerç mundial i suma un volum de població activa de 128 milions de persones, amb un producte interior brut conjunt de 14,5 bilions d’euros. Són xifres inimaginables quan tres dècades enrere l’aleshores president de la totpoderosa comissió, el francès Jacques Delors, va donar un impuls definitiu al club i va establir les bases de l’actual mercat sense fronteres interiors.

L’exemple dramàtic que a fora hi fa molta fred el tenim amb la traumàtica sortida de la Gran Bretanya després del controvertit referèndum pel ‘Brexit’. El canvi d’estatus s’hi ha traduït en inestabilitat política i un augment molt important de la inflació, que ha injectat un creixent malestar entre la població i ha desencadenat una onada de vagues. Mentrestant, la Unió Europea continua creixent, actualment no només amb els vint-i-set estats que en formen part sinó també amb tractes puntuals amb altres països preferents. Hi ha aspectes, però, que matisen la nota alta amb què el mercat únic pot commemorar aquest trentè aniversari. L’harmonització fiscal continua essent una assignatura pendent i ha consolidat seriosos desequilibris entre els diferents socis, sobretot pel que fa a la renda per càpita dels ciutadans. La diferència dels impostos que es paguen entre el nord i el sud i les diverses prioritats energètiques dels governs són evidents punts febles que demostren el camí que encara falta per recórrer d’un somni fet realitat només a mitges.