Opinió

A la tres

Fi de l’entreacte

“Se’n riuen, dels acords de claredat! I ara el vodevil el tenen dins de casa, amb el poder judicial declarat en rebel·lia

Superada la voràgine de festes i xefles de Nadal, ens situem de nou en la rutina. Que així, d’entrada, podria semblar que tornem a la tranquil·litat i al convencionalisme. Però res més lluny! En l’àmbit polític, es dona per acabat l’entreacte d’aquests dies, i els protagonistes saltaran a escena a donar-ho tot. A l’horitzó, un pressupost més que necessari per al país que es negocia entre bambolines amb prioritats partidistes. Aquí l’objectiu és que ningú s’endugui al final tots els aplaudiments. Hi haurà pressupost, no en tinguin cap dubte. Que l’intercanvi de cromos encara no ha arribat a la jugada final! Però hi haurà una estona de teatre “del bo”, que deia aquell. Mentrestant, però, el dia a dia dels ciutadans no s’atura. I les necessitats no entenen de partidismes. Ja veurem en què queda el text final i si els favoritismes vers el totxo i l’especulació superen les necessitats socials, que a hores d’ara vessen per tots costats.

A Madrid, més drama o comèdia, segons com es miri. Amb la reforma del Codi Penal, allà ja donen per acabades les cessions. Que ells sí que ja tenen pressupost i no els cal anar més enllà. Se’n riuen, dels acords de claredat! I, a més, ara el vodevil el tenen dins de casa, amb el poder judicial declarat en rebel·lia. El procés el donen per liquidat; se’n foten, de les tocades de crostó de la UE pels casos d’espionatge, i no veuen perillar el sistema autonomista. Catalunya està domesticada i ara les feres són en una altra banda –a l’extrem dret.

En l’àmbit social, encarem un gener complicat. Amb moltes incerteses econòmiques i amb l’escepticisme de fins a quin punt tindran efecte les mesures adoptades pel govern espanyol. Si tenen el mateix resultat que les del 2022, poca cosa se’n pot esperar. I, amb impotència, evidenciem com la vulnerabilitat de les famílies es multiplica, com la classe mitjana està en procés d’extinció i com virem inevitablement a una situació d’extrems, en què la riquesa i la pobresa estan totalment desequilibrades. I aquest sí que és l’autèntic drama.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia