Oficines a l’exterior

El PSC ha posat com una de les seves condicions per votar afirmativament els pressupostos de la Generalitat per al 2023 que el govern no obri cap més oficina a l’exterior, acció que avala l’article 194 de l’Estatut d’autonomia. Per quin motiu? Les exportacions catalanes van créixer del 16% l’any 2022, amb unes vendes que van superar els 93.000 milions d’euros, un nou rècord històric. Aquestes xifres representen el 33% del PIB. El sector privat ho té clar. Algú dirà que per ajudar a internacionalitzar l’economia catalana ja tenim ACCIÓ dins el Departament d’Empresa, que bona feina fa. Però això no elimina la necessitat d’enfortir la presència de Catalunya al món i estrènyer vincles amb països estratègics. Per quin motiu el PSC ho vol aturar? Cap delegació nova però les que hi ha en funcionament els sembla bé que hi siguin? Per què? Aquesta no és l’única ocurrència que hi ha hagut darrerament al voltant de les delegacions a l’exterior. El que s’ha fet amb la no obertura de l’oficina prevista –i anunciada públicament– a Israel també ha sigut ben estrany. Als catalans ens convé pensar institucionalment, gaudir d’una certa continuïtat estratègica i, sobretot, no fer el ridícul. Tindria sentit que es fixin uns mínims democràtics per decidir amb qui es volen bastir aliances: presència a institucions internacionals, multilateralitat, respecte als drets humans, etc., tot i que en política internacional tot són interessos. Aquí el llistó és molt baix, ja per referent de democràcia incompleta, vulneració de drets civils, institucions corruptes i poc democràtiques i que atempti premeditadament contra la nostra identitat ja tenim l’Estat espanyol, que és amb qui fem més tractes. L’agenda bàsica nacional –llengua, escola, la Corporació, infraestructures, model econòmic, finançament, model de suport social, sostenibilitat i sí, la presència al món– haurien de respondre a una estratègia de país, no a misèries de partits.