L’oportunitat del 19

Són curts de gambals, els espanyols més progressistes de la història amb qui s’ha negociat? Com és que creuen que amb uns indults i uns retocs al Codi Penal el procés és mort i el conflicte polític a Catalunya, enterrat? Com és que venen a celebrar-ho i programen una trobada per fer-ne ostentació el dia que en farà 19 de la treva unilateral i electoral que han declarat de la taula de negociació? Com és que els que encara eren asseguts a l’altre cantó de la taula fan d’estàtues de sal? Què els ha deixat de pasta de moniato? El preu per desencallar pressupostos després d’haver estat tan responsables amb els de l’Estat i amb els de Barcelona? Que potser pensen que si el president Aragonès va a picar de mans al berenar Sánchez/Macron els els desencallaran? Gens ni mica curts de gambals, no són. Són llargs, els espanyols més progressistes de la història. Sobretot, com diria l’àvia Neus, a l’hora de donar aglans i pretendre que caguem roures. Fixeu-vos en el que diu el ministre estrella Félix Bolaños als barons que es revolten: “Per al PSOE Catalunya és un actiu electoral.” Com a això ens tenen i com a això ens usen. Com a màquina que recull vots a la resta de l’Estat. No se n’han amagat mai. El cas és que n’estan convençuts, que el procés s’ha acabat i que han seduït els catalans com els varen manar. Els ho diuen els que negocien i per això gallegen. El 19 tenim l’oportunitat d’ensenyar a uns i altres com n’estan, d’equivocats.