Ocurrències

Hi ha un estil de fer política basat en l’ocurrència, en la frase enginyosa més pensada en el titular, el tuit o el tall que circularà per les xarxes que en cap altra cosa. I que no ha de ser certa. És més, la gran majoria de les vegades no ho és. Trobem exemples a diari d’un mode en què no només es prioritza el continent, sinó que es menysprea el contingut. I, amb ell, la ciutadania. És el que ha fet fa pocs dies el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, quan ha assegurat que el govern espanyol està “intervingut pels seus socis parlamentaris” i s’ha convertit en “una eina al servei de l’independentisme i l’extrema esquerra” que han trobat en Pedro Sánchez “el mitjà idoni per anar imposant les seves tesis a la societat espanyola”. Feijóo sap que les seves paraules no són veritat, però també és conscient, tant ell com els seus assessors, que com més enginyosa sigui l’ocurrència o més graciós el joc de paraules, hi ha més possibilitats que es repliqui. Estem en l’era de les xarxes socials. I de les fake news. El que sembla curiós és qui s’hi aboni el líder del PP, a qui, quan va fer-se càrrec del partit, a primers d’abril, van promocionar amb una pàtina de moderació que ha anat perdent brillantor. A Feijóo li fa la competència l’extrema dreta de Vox, però també, dins dels seus, Isabel Díaz Ayuso. La pressió és segurament el que explica que vagi cap a declaracions cada cop més incendiàries i inversemblants. Veurem si arriba als extrems del seu predecessor, Pablo Casado, quan deia que hi ha professors que no deixen anar a fer pipí als nens que ho demanen en castellà. Va pel bon camí.