Opinió

Pas barrat

Dijous vinent també protestaré perquè s’obrin els passos del coll de la Manrella, Banyuls...

D’aquí a una setmana, dijous vinent, molt probablement aniré a la manifestació convocada a Barcelona coincidint amb la cimera entre els caps de govern d’Espanya i França. No hi aniré pas expressament per la convocatòria que han fet el Consell de la República, l’ANC i Òmnium Cultural i a la qual s’han adherit entitats del teixit civil i social del país, així com partits polítics. Tampoc hi aniré per donar suport al gest simbòlic de reunificació de l’independentisme. La qual cosa no vol pas dir que no estigui d’acord amb els seus objectius. També comparteixo que s’ha de protestar per una solució política al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol, perquè hi ha catalans a l’exili, perquè hi ha 500 persones pendents de judici pel referèndum de l’1 d’octubre i la posterior repressió de l’Estat, que afecta més de 4.000 persones. Tot això ho comparteixo, però jo sortiré al carrer per reclamar a Emmanuel Macron i Pedro Sánchez que tornin obrir els camins i passos del coll de Manrella i Banyuls, que ens uneixen amb els nostres germans del nord, i per protestar també pel tracte que els catalans rebem del govern de Macron al nord de les Alberes i per recordar a Europa que, des de fa més d’un any, dos dels seus estats membres es passen pel forro el tractat de Schengen, al qual estan adherits i que proclama la lliure circulació de persones dins l’espai europeu. Fa un any que el govern francès, amb la complicitat implícita dels espanyols, va ordenar el tancament de cinc vies secundàries frontereres entre les comarques gironines i la Catalunya del Nord: al coll de Banyuls, al coll de Manrella, al pont del riu Major entre Maçanet de Cabrenys i Costoja, i en dues vies de la Cerdanya. Això de les cimeres franco-espanyoles és una gesticulació política, com ara sentenciar la fi del procés independentista català. En la que es va celebrar a Girona el 2006, Rodríguez Zapatero i Chirac no es van pronunciar sobre l’aleshores polèmica línia elèctrica transfronterera, coneguda també com a línia de molt alta tensió (MAT), un projecte previst per augmentar l’energia que l’Estat francès subministrava a l’Estat espanyol. En aquella cimera, en comptes de prendre cap acord, van traslladar la responsabilitat a la Unió Europea en demanar-li que nomenés un coordinador. No estaria malament que ara també acordessin una mediació de la UE per resoldre el tema català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia