La frustració de Llarena arribarà fins al final
La decisió del jutge Pablo Llarena de retirar les euroordres per sedició als polítics catalans exiliats confirma que el possible retorn de Carles Puigdemont no serà pas com la justícia espanyola l’havia previst. L’aplicació de la derogació del delicte al nou Codi Penal en vigor ha abocat el magistrat a modificar a la baixa unes pretensions que d’ençà del judici de l’1-O no han fet res més que desinflar-se. N’hi ha prou comparant l’acusació de rebel·lió inicial amb l’actual, reduïda ara a unes presumptes malversació i desobediència que, a més, estan en mans del que acabi resolent la justícia europea. Conscient del trist paper que està fent en tot aquest procediment, Llarena tampoc no es mostra còmode amb el nou rumb que imposa la reforma legal espanyola i fa una tombarella que novament el retrata: si al principi van retorçar la llei aplicant delictes que no encaixaven en els fets viscuts a Catalunya, ara ell renuncia a aplicar instruments punidors que precisament li proporciona el Codi Penal, com l’acusació de desordres públics agreujats.
El menyspreu de Llarena exemplifica, per tant, la seva frustració envers l’estatus de les víctimes de la repressió judicial i política perquè, independentment del desenllaç que s’acabi produint, s’adona que en cap cas ni Puigdemont ni la resta dels exiliats preveuen un retorn en els termes humiliants i venjatius que l’Estat havia planejat. És igualment evident, però, que l’envit continua i que la judicatura no renunciarà mai a la intenció d’engarjolar els organitzadors del referèndum d’autodeterminació que va burlar els serveis secrets i va projectar a tot el món la imatge d’una policia antidisturbis més pròpia d’una dictadura que no pas d’un règim democràtic. La partida no s’ha acabat i encara queden noves oportunitats per fer el ridícul, encara que sigui a costa del patiment d’innocents que ja han pagat un preu prou elevat. La justícia espanyola, que va posar molt alt el llistó repressor, ara simplement va a remolc dels seus homòlegs europeus, molt més escrupolosos amb l’aplicació de la justícia i la defensa dels drets civils.