Cistelles buides

La setmana passada, la senyora que despatxa el pa al forn tradicional de sota casa em va cobrar el rodó de mig quilo deu cèntims per sota del que costava a finals d’any. “Ai, deu ser allò de l’IVA”, vaig pensar. Però l’endemà, en pagar-lo al preu de sempre, la mestressa em va explicar que el dia abans s’havia equivocat i no m’havia cobrat el tall a màquina, que allà mateix l’hi vaig acabar abonant. No dubto pas que al forner també li hagin apujat el preu de la matèria primera i dels subministraments i pagui més que un any abans, però mesures com les de la rebaixa de l’IVA aprovada pel govern espanyol ajuden ben poc les famílies i el repartiment que se’n fa és ben desigual. No sé si vostès han vist la diferència. Diu que se’n beneficien, de no pagar IVA, productes com la llet, el pa, els ous o algunes verdures i que l’impost de l’oli d’oliva baixa al 5%, aliments de primera necessitat per a una dieta equilibrada, però el cert és que a les lleixes de les botigues els preus no han fet res més que pujar i trobar oli d’oliva per sota dels cinc euros és una quimera. La cistella de la compra cada cop pesa més, però no pas per carregada (perquè cada vegada sembla més lleugera) sinó per cara, i l’esforç que han de fer les famílies per omplir-la és cada vegada més gran.