Em venc el meu vot... en blanc

Un polític que ara és conseller em va assegurar una vegada que no cal patir per l'abstencionisme. Ell no patia gens. La seva teoria per evitar el patiment -i mantenir l'autoestima- era la següent: només els països immersos en una situació convulsa tenen índexs elevats de participació a les urnes, que vagi poca gent a votar és signe de normalitat, significa que tothom està més o menys conforme amb el que li toca viure.

Des que es va produir aquesta revelació, ha plogut molt -és un dir- i ha crescut encara més l'abstencionisme i el vot en blanc. El dret al vot és poc valorat per molts ciutadans perquè molts ciutadans creuen que és el vot el que té poc valor: els polítics en fan el que volen en subhastes de consum intern. Així que uns quants ciutadans han decidit imitar-los i han posat el seu vot a subhasta a internet.

Són quatre gats que es diverteixen així com podrien fer-ho d'una altra manera, però també deixen clar el que pensen. I només cal llegir els comentaris dels lectors de l'AVUI.cat per veure que no són els únics. És clar que el més fàcil és desacreditar-los, com als que votem en blanc, dient que així no s'arregla res. Per si des cas, posaré a la venda el meu vot... en blanc.